lunes, 14 de diciembre de 2015

Quién pierde los orígenes pierde la identidad: enfermero orgulloso

Después de la alegría por ver publicada mi opinión en El Periódico digital, hoy me he despertado con mi carta en la edición impresa del mismo medio de comunicación escrita.

La #visibilidadenfermera se debe ejercer desde todos los ámbitos, ya sean asistenciales y gestores, ya que no hemos de olvidar que si llegamos al mundo de la gestión es porqué en primer lugar somos enfermeros.

Nunca he concebido, lo que a algunos gestores les pasa, olvidarse de sus orígenes, como dice una canción de Raimon: "qui perd els orígens perd l'identitat" (quién pierde los orígenes pierde la identidad)







Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,

jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat.









No hay comentarios:

Publicar un comentario