Quién pierde los orígenes pierde la identidad: enfermero orgulloso

Después de la alegría por ver publicada mi opinión en El Periódico digital, hoy me he despertado con mi carta en la edición impresa del mismo medio de comunicación escrita.

La #visibilidadenfermera se debe ejercer desde todos los ámbitos, ya sean asistenciales y gestores, ya que no hemos de olvidar que si llegamos al mundo de la gestión es porqué en primer lugar somos enfermeros.

Nunca he concebido, lo que a algunos gestores les pasa, olvidarse de sus orígenes, como dice una canción de Raimon: "qui perd els orígens perd l'identitat" (quién pierde los orígenes pierde la identidad)

Jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg

de gent que va alçant-se

des del fons dels segles,

de gent que anomenen

classes subalternes,

jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg.

Jo vinc de les places

i dels carrers plens

de xiquets que juguen

i de vells que esperen,

mentre homes i dones

estan treballant

als petits tallers,

a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci

que no és resignat,

d'on comença l'horta

i acaba el secà,

d'esforç i blasfèmia

perquè tot va mal:

qui perd els orígens

perd identitat.

Jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg,

de gent sense místics

ni grans capitans,

que viuen i moren

en l'anonimat,

que en frases solemnes

no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita

que és sorda i constant,

jo vinc d'un silenci

que romprà la gent

que ara vol ser lliure

i estima la vida,

que exigeix les coses

que li han negat.

Jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg,

jo vinc d'un silenci

que no és resignat.